Historia de la Morfopsicología (3 de 3)

El psiquiatre i psicòleg francès Louis Corman, responsable del servei de psiquatría de l’hospital Saint-Jacques de Nantes, és el fundador de la Morfopsicologia. Gràcies a les observacions dels seus pacients, adults i nens -al que suma el bagatge heredat sobre el coneixement de l’home abans d’ell, en Corman elabora tot un corpus molt sòlid de l’estudi sobre l’home, interrelacionant la  part física amb la part psíquica. La seva dedicació durant més de 50 anys es centra en el camp de les relacions entre les formes del rostre i els trets de la personalitat.

En totes les èpoques s’ha pensat que existeixen correspondències exactes entre les formes del rostre i els trets del caràcter, com també amb les actituds intel·lectuals. Se sostenia, com a conseqüència d’això, que es podia conèixer la personalitat d’un home deduint-la de la seva morfologia. Però es tractava d’un coneixement purament empíric, que no comportava cap certesa i, perquè pogués conventir-se en científica, calia descobrir les lleis que regeixen les relacions que existeixen entre les formes i la vida científica. Aquest descobrimient era destinat a fer-se en època recent, la qual cosa m’ha permès edificar les bases d’una nova ciència, que he denominat, en un treball aparegut l’any 1937, la Morfopsicologia.”1

L’any 1937, any que podria considerar-se com el de la fundació d’aquesta ciència, Louis Corman publica el seu primer llibre, Quinze leçons de morphopsychologie. En ell estableix el que anomena “les lleis de la vida”. Per en Corman, l’home ja no encaixa en una tipologia simple i estàtica. Per entendre un individu hem de comprendre el punt de vista dinàmic del caràcter i del cos al llarg de la vida, col·locant sempre en primer terme el punt de vista biològic. La noció cardinal de la Morfopsicologia és que aquesta és “dinàmica”.