Introducció a la Morfopsicologia

la_gran_cara_petita_cara_ morfopsicologia

La gran cara i la petita cara. Llei de l’equilibri (III)

Quan estudiem un rostre es molt important parlar de la relació entre el marc i els sentits, o, com ho definia Louis Corman, la gran cara i la petita cara.

La gran cara

  • Ens parlen de l’inconsscient, de les seves aspiracions i objectius profunds.
  • Es refereix a l’estructura òssia, més els músculs temporals i masseter.
  • Ens parlen de les potències vitals de reserva

La petita cara

  • Ens parlen del conscient.
  • Són els receptors sensorials.
  • Es refereixen a com fem els intercanvis amb l’ambient.


Si hi ha una relació harmoniosa  entre el marc i els receptors, la coexistència entre les forces conscients i inconscients de l’individu serà també harmoniosa. En un marc estret és bo que els sentits siguin de mida mitjana i que estiguin mitjanament resguardats: En un marc dilatat,  és bo que siguin de mida mitjana i que també estiguin mitjanament resguardats

Entre els múltiples casos possibles, n’indiquem aquí quatre:

Marc ample i sentits gruixits i oberts
És el cas del dilatat.  Les reserves vitals són bones i els sentits permeten molts intercanvis. Hi ha molta receptivitat però poc control de la despesa energètica, per tant, hi ha certa precaritat. (Veure foto d’exemple.)

Marc estret i sentits fins, petits i tancats
Són els retrets extrems les reserves són poques i els intercanvis també també pocs i selectius, és a dir que gasten les energies amb precaució. També hi ha, però, precarietat per les poques reserves.

Marc ample i receptors petits (p.e. Ronald Koeman o Louis van Gaal): el “concentrat”
Com podem deduir, les reserves d’energies i força són grans però l’individu té la tendència a guardar-les per a ell. Els intercanvis seran pocs i tindran la tendència a ser en un únic sentit, el de rebre i acumular. D’altra banda, ténen la capacitat de concentrar moltes forces per a dirigir-les, per exemple, a un objectiu que ell s’hagi marcat.

Marc petit, i receptors grans i oberts: el “dispers reaccionant”
Les forces són limitades i el control de la seva despesa no existeix. Hi ha una reacció a tots els estímuls del seu voltant sense mesura, dispersant els seus esforços i malgastant les seves energies.

Referències

CORMAN, Louis, Viso e carattere, Roma, Ed. Mediterranee, 2003, pp. 42-43.
SPINETTA, Jean, La cara, reflejo del alma, Barcelona, Editorial Iberia, 1992, pp. 38-42.
GABARRE, Julián, El rostro y la personalidad, Barcelona, Ed. Flumen, 4a ed,  2007, pp. 137-140. 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>