Història de la Morfopsicologia (2 de 3)

La caracterologia de Heymans-Le Senne

Com escrivíem en la primera part de la Història de la Morfopsicologia (ver “De l’Antiguitat a Descartes”), amb l’Edat Moderna l’home és separat de la naturalesa per estudiar-lo aïllat, alhora que es fractura el seu estudi en múltiples disciplines del coneixement. Progressivament es perd la visió sintètica de l’home, per passar a ser estudiat com a la suma de les seves parts.

La caracterologia de Heymans-Le Senne

En aquest pensament s’hi inscriu la intenció d’eleborar una caraterologia científica, sistemàtica. René Le Senne (Francia, 1882 -1954) és uno dels seus màxims exponents, seguint el treball de Corneille Heymans (Bèlgica, 1892-1968). En aquesta visió, la persona que volem estudiar necessàriament ha d’encaixar en un caràcter ben definit. En la caracterologia de Heymans-Le Senne se desenvolupen tres conceptes principals: l’emotivitat, l’activitat i l’efecte  (o “retentissement”)(1). Seguin la tradició del racionalisme francès, totes les accions de l’home són formulades i executades per la raó.

Però Le Senne també introdueix el jo (la “personalitat”), que ve a matitzar i a equilibrar l’estructura tan rígida del “caràcter”. A la personalitat, Le Senne sembla reconèixer implícitamente el rol de las necessitats inconscients en el destí de l’hombre, encara que no el citi amb aquest terme.

Freud i el naixement de l’inconscient

Louis Corman (Francia, 1901-1995), psiquiatra fundador de la Morfopsicología (ver “Naixement de la Morfopsicologia”), dará una importancia capital a los impulsos del “inconsciente” -descubierto por Freud- en la configuración de la personalidad.

La llei de dilatació i retracció de Claude Sigaud

Per primera vegada, amb el descobriment de la llei de retracció i dilatació del metge lionès Claude Sigaud, s’estableix una relació precisa entre la forma i la funció. Sigaud parteix de la distinció entre persones grosses (que Sigaud demonina “dilatades”) i persones primes (“retretes”) i que a aquestes se’ls corresponen processos de defensa diferents envers les agressions del món exterior. Les formes de qualsevol ésser viu en un ambient hostil solen ser més estretes i, en canvi, són generoses en un ambient favorable, segons la sensibilitat del cos. Els retrets són hipersensibles, amb reaccions de defensa fortes que els porta a rebutjar, retraient-se, els elements de l’ambient que percep com a nocius. En l’altre extrem es troben els dilatats, que són hiposensibles, amb reaccions de defensa mediocres, la qual cosa els condueix a absorvir sense selecció els elements de l’ambient, fins i tot aquells nocius. Louis Corman, fundador de la Morfopsicología, recollirà aquesta i la situarà en el centre del seu estudi.

Jung: introversió i extroversió, actitudes que pueden cambiar

Jung representa per a en Corman la intuición que els condicionaments biològics són centrals en la personalitat. També aporta la intuïció, que està a la base de la Morfopsicologia, de l’existència de l’instint de conservació i expansió. Jung escriu sobre les nocions d’introversió (interès vital cap al món interior) i extroversión (cap al món exterior) que, àdhuc sent oposades, no són estats fixos en una persona sinó que obeeixen a “actituts”.

 

(1) L’emotivitat, l’activitat i la secundarietat de la caracterologia seran recollits, encara que matisats, per la Morfopsicologia: l’emotivitat representa la sensibilitat vers al món exterior; l’activitat entesa com a oposada a la receptivitat; i l’”efecte” com la secundarietat (control i retard en el temps de reacció) o primarietat (impulsivitat).