Insistim des de Morfopsicología RRHH&Coaching que no només és important la relació del nen amb els seus pares. Molt important també és la que aquest estableix amb els mestres de l’escola, que determinaran el seu aprenentatge i comportament en ella. L’afectivitat seria un factor molt important en la relació. Encara que l’escola ha evolucionat molt des que el doctor Louis Corman escrivís sobre això en Rostres i caràcters el 1985, el que ens en pot explicar del nen la Morfopsicologia segueix sent-ne molt útil. En paraules seves:
“El mestre d’escola una mica iniciat en Morfopsicologa sap per experiència que tots els nens són diferents, tant afectiva com intel·lectualment i que els rostres que té davant seu quan aborda la seva classe li ensenyen a modular la seva forma d’ensenyar segons la naturalesa particular de cadascun dels seus alumnes.”
Els dilatats són molt adaptables, “dòcils al que s’espera d’ells, de memòria flexible, amb facilitat per expressar-se”. En l’altre extrem, els retrets “poden traduir-se per la falta de docilitat, de reaccions de bloqueig, d’inhibició per expressar-se”. En canvi els retrets-abonyegats, apassionats, poden tenir un bon resultat si el seu “impuls passional es pot satisfer”, ja sigui perquè la relació amb el mestre és bona o bé perquè senten un interès especial en el que estan aprenent.
Un altre aspecte que volem apuntar és la necessitat de saber anticipar, amb Morfopsicologia, quines seran les àrees en les quals el nen es trobarà més a gust i en quines necessitarà de més ajuda per part del mestre. Així l’educació hauria de tendir a una aproximació respectuosa a la individualitat de cada nen, tant emocional com d’habilitats, per aconseguir la seva màxima satisfacció i felicitat.
CORMAN, Louis, Rostros y caracteres, Instituto de Morfopsicología Louis Corman, Barcelona, 2013, pp. 336-337.
