Quan estudiem un rostre es molt important parlar de la relació entre el marc i els sentits, o, com ho definia Louis Corman, la gran cara i la petita cara.

La gran cara

• Ens parlen de l’inconsscient, de les seves aspiracions i objectius profunds.
• Es refereix a l’estructura òssia, més els músculs temporals i masseter.
• Ens parlen de les potències vitals de reserva

La petita cara

• Ens parlen del conscient.
• Són els receptors sensorials.
• Es refereixen a com fem els intercanvis amb l’ambient.

Llegir tot l’article

Podem veure que no tots els rostres evolucionen de la mateixa manera, en la seva part anterior i la seva part posterior. Fem com feren els fisiognomistes Polty i Gary a començaments del segle XX, i posem una creu en el perfil del rostre, l’eix de la qual es troba en el forat de l’orella i que divideix el rostre de pefil en zones.

Part de davant (E): es correspon a les capacitats actives i a les forces d’expansió. Representa la part del rostre que està inserida en l’ambient, ja que té el receptors sensorials que serveixen de punt d’intercanvi amb aquest. Indica quina és la part de les forces del subjecte que intervenen en l’acció.

Part del darrera (F): es correspon a les capacitats passives i receptives. Representen la part insconscient de la personalitat, on s’emmagatzema passivament la imaginació i l’instint.
Llegir tot l’article

Com comentàvem en el post anterior, si observem les dues hemicares (les dues meitats del rostre) el més habitual és que hi hagi asimetries, en un grau o en un altre. Hi ha estudis que demostren que aquestes asimetries podrien començar en la mateixa fase fetal i que en alguns casos podria ser degut a una mala posició del fetus dins de la bossa amniòtica (1). Tot i així, hi ha pocs nens, i com menys petits menys, que tingui asimetries visibles.
Llegir tot l’article

Quan observem un rostre perfectament simètric de les dues hemicranes, amb una relació harmoniosa del marc de la cara amb els sentits i d’un equilibri dels tres nivells del rostre, li atorguem el valor de bellesa, segons els estàndards, doncs ens podria semblar la perfecció. Genèticament sembla que estem predisposats a sentir-nos atrets per la simetria facial, doncs en percebem (inconscientment, és clar) una possible millor descendència. De totes maneres, la ciència actual posa en dubte que simetria facial sigui sinònim de salut (1). Però, què ens en diu d’això la Morfopsicologia?

Llegir tot l’article

1. On veiem morfològicament la tonicitat?

A grans trets, així com els homes petits acostumen a ser més dinàmics i als més alts, sembla que els falti ànim, quan ens fixem en la relació entre el diàmetre de l’alçada i de l’amplada d’un rostre, també els més curts són un signe tonicitat i els allargats d’atonia.

També es correspon amb un modelat fort, on els músculs i el teixits estan tensos i ferms, on hi ha poc greix. Els angles del rostre són visibles, i l’angle de la mandíbula és de 90º. Les comisures de la boca i els extrems exteriors del ulls dibuixen un angle ascendent. La boca està ben tancada. La mirada és viva i interrogativa. El nas es projecta endavant i les aletes vibren.

Llegir l’article sencer

La tonicitat és el grau d’activiat de les funcions vitals. En el curs del nostre creixement assistim a un canvi progressiu de l’atonia del neonat a la tonicitat. Aquesta última té lloc, de fet, sempre més forta a mesura que s’estabilitzen les funcions vitals. Louis Corman (1)

Així doncs, si tonicitat es correspon amb activitat, atonia seria el contrari, la falta d’activitat de l’individuu, és a dir la passivitat i la receptivitat. El to d’una persona determina la seva actitut davant de la vida, si tindrà una actitut activa o una actitut passiva. Si serà capaç de defensar-se de les influències nocives de l’ambient o si, per contra, les absorvirà sense filtrar-les, arribant a posar-se en perill a si mateix. Quan parlem d’influències nocives ens referim, per exemple, al que mengem –si no discriminem el que ens pot afectar la salut– com de les persones de qui ens envoltem –que ens poguem deixar arrossegar per males comapnyies–, entre molts d’altres factors.

Llegir l’article sencer