1. On veiem morfològicament la tonicitat?
A grans trets, així com els homes petits acostumen a ser més dinàmics i als més alts, sembla que els falti ànim, quan ens fixem en la relació entre el diàmetre de l’alçada i de l’amplada d’un rostre, també els més curts són un signe tonicitat i els allargats d’atonia.
També es correspon amb un modelat fort, on els músculs i el teixits estan tensos i ferms, on hi ha poc greix. Els angles del rostre són visibles, i l’angle de la mandíbula és de 90º. Les comisures de la boca i els extrems exteriors del ulls dibuixen un angle ascendent. La boca està ben tancada. La mirada és viva i interrogativa. El nas es projecta endavant i les aletes vibren.
2. Quina és la psicologia de la persona tònica?
- Els individuus tònics es mostren molt actius: ni es cansen mai ni tampoc es frenen davant dels obstacles. Tampoc deixen que ningú no els aturi.
- Gaudeixen de tanta energia en reserva que els en sobra per a dedicar-la a l’esport.
- Quan parlem d’intel·ligència, la tonicitat permet inserir les pròpies idees a l’acció, és a dir, de realizar-la, sinó que també aporta a les percepcions i a les idees claredat i precisió.
- La tonicitat afavoreix l’esperit lògic i el raonament científic
- Si el valor de tonicitat és molt alt, llavors l’individuu sempre vol actuar sobre les coses, les persones, sobre els fets, intentant manipular-ho tot. No deixa que les coses prenguin el seu propi curs. Només li interessen les persones i les coses en tant que li puguin resultar útils.
- Valoren més la quantitat i el rendiment que la qualitat.
CORMAN, Louis, Viso e carattere, Ed. Mediterranee, 2003.
Les imatges són extretes d’aquest llibre, p. 35
