Com comentàvem en el post anterior, si observem les dues hemicares (les dues meitats del rostre) el més habitual és que hi hagi asimetries, en un grau o en un altre. Hi ha estudis que demostren que aquestes asimetries podrien començar en la mateixa fase fetal i que en alguns casos podria ser degut a una mala posició del fetus dins de la bossa amniòtica (1). Tot i així, hi ha pocs nens, i com menys petits menys, que tingui asimetries visibles.
La Morfopsicologia es fixa en com el rostre evoluciona i la manifestació (o no) d’asimetries. Per entendre això, ens cal comprendre la teoria de les funcions principals dels diferents hemisferis cerebrals (o lateralitat), i com cada hemisferi domina la meitat oposada del cos. Simplificant, l’esquema seria el següent:
És el millor duent a terme tasques expressives i creatives. Algunes de les seves habilitats, popularment atribuïdes a aquest hemisferi són:
- Reconèixer cares
- Expressar emocions
- Música
- Llegir emocions
- Color
- Imatges
- Intuïció
- Creativitat
Està considerat com millor adaptat a les tasques que impliquen la lògica, el llenguatge i el pensament analític. L’hemisferi esquerre és el millor executor en:
- Llenguatge
- Lògica
- Pensament crític
- Números
- Raoament
En Morfopsicologia (2) s’interpreta que aquesta està dominada per l’hemisferi dret (en els dretans, i al revés en els esquerrans). És el cantó més passiu, més receptiu, on el to és normalment més baix.
- Orientat al passat
- Representa les etapes de la infantesa i del creixement
- Representa la mare
- Es correspon amb el nostre Jo interior, privat
És el cantó més actiu (2). Normalment, té un to més alt que l’esquerre: visible, per exemple, en la mímica expressiva (pot ser que l’ull tingui més agudesa, el nas sigui més vibrant i l’angle de la boca estigui més elevat) i també en el marc (més estret).
- Actualitza les tendències i està orientat cap al futur
- És el cantó combatiu
- El cantó masculí, que representa el pare
- És el nostre ésser exterior, el nostre Jo social
La millor manera d’apreciar les asimetries és aplicant el mètode de Pierre Abraham a una fotografia presa de cara. Com es pot apreciar en la fotografia sota d’aquest paràgraf, consisteix en separar les dues hemicares i fer una còpia simètrica de cada hemicara per acabar construint dos rostres sencers de cada meitat.
Com dèiem, doncs, el més habitual és que les persones tinguin l’hemicara esquerra més amplia. Quan ens trobem en el cas invers, deduirem que la infantesa no ha estat pas viscuda en la plenitut, sinó viscuda amb penúries que han obligat a l’individu a retraure’s per a poder-los afrontar, com a mètode de defensa. Si la major dilatació de l’hemicara dreta, que es manifesta més tard, va acompanyada de més tonicitat, ens indica que mentre que encara que no ha resolt els conflictes del seu passat, en el present s’ha desenvolupat de manera positiva.
En qualsevol cas, sempre que hi hagi asimetries, hem de tenir en compte dues coses: d’una banda, que la dificultat de trobar el compromís entre les dues tendències oposades augmenta com més grans siguin aquestes asimetries; de l’altra, preguntar-nos si hi ha prou força i coherència interior per a assolir aquest compromís.
(1) LITTLEFIELD, Tim, http://www.cranialtech.com/ParentsArea/position-in-the-womb-can-affect-head-shape.pdf
(2) CORMAN, Louis, Viso e carattere, Ed. Mediterranee, 2003, pp. 38-39 y GABARRE, Julián, El rostro y la personalidad, Barcelona, Ed. Flumen, 4a ed, 2007, pp. 195.
(3) Web del fotògraf on es poden veure més imatges www.julianwolkenstein.com
