La tonicitat és el grau d’activiat de les funcions vitals. En el curs del nostre creixement assistim a un canvi progressiu de l’atonia del neonat a la tonicitat. Aquesta última té lloc, de fet, sempre més forta a mesura que s’estabilitzen les funcions vitals. Louis Corman (1)
Així doncs, si tonicitat es correspon amb activitat, atonia seria el contrari, la falta d’activitat de l’individuu, és a dir la passivitat i la receptivitat. El to d’una persona determina la seva actitut davant de la vida, si tindrà una actitut activa o una actitut passiva. Si serà capaç de defensar-se de les influències nocives de l’ambient o si, per contra, les absorvirà sense filtrar-les, arribant a posar-se en perill a si mateix. Quan parlem d’influències nocives ens referim, per exemple, al que mengem –si no discriminem el que ens pot afectar la salut– com de les persones de qui ens envoltem –que ens poguem deixar arrossegar per males comapnyies–, entre molts d’altres factors.
Però, com gairebé tot en la Morfopsicologia, tot el que, en una primera impressió ens podria semblar negatiu, també el seu vessant positiu, i viceversa. Una atonia harmoniosa aporta paciència i capacitat per a la contemplació de la vida. Una tonicitat excessiva està totalment mancada de receptivitat i de paciència. Cal dir, doncs, que hi ha molts graus diferents de tonicitat, i que l’individuu, com sempre, l’hem d’analitzar sintèticament per a saber què li aporta psicològicament un grau o un altre. El que sí que hem de considerar com a negatiu són els valors extrems.
(1) CORMAN, Louis, Viso e carattere, Ed. Mediterranee, 2003, p. 31.
Les imatges són extretes del llibre (1), p. 35
