Podem veure que no tots els rostres evolucionen de la mateixa manera, en la seva part anterior i la seva part posterior. Fem com feren els fisiognomistes Polty i Gary a començaments del segle XX, i posem una creu en el perfil del rostre, l’eix de la qual es troba en el forat de l’orella i que divideix el rostre de pefil en zones.
Part de davant (E): es correspon a les capacitats actives i a les forces d’expansió. Representa la part del rostre que està inserida en l’ambient, ja que té el receptors sensorials que serveixen de punt d’intercanvi amb aquest. Indica quina és la part de les forces del subjecte que intervenen en l’acció.
Part del darrera (F): es correspon a les capacitats passives i receptives. Representen la part insconscient de la personalitat, on s’emmagatzema passivament la imaginació i l’instint.
Així, ens surten quatre quadrants:
- A : Activitat cerebral
- B : Receptivitat imaginativa
- C : Activitat física
- D : Receptivitat instintiva
Així doncs, diríem quel primer perfil es correspondria al d’una persona en que el pensament conscient té un pes molt important i el segon perfil es correspondria a un home d’acció. En els adults, el més habitual és que la part del davant (E) representi 2/3 del total i la porterior (F) sigui 1/3. Si aquesta no es la relació que es dóna en un subjecte, cal treure’n conclusions.
En els nens, en canvi, la relació habitual entre E i F és de 50% per a cadascuna de les parts. D’aquí en deduim que, en aquest període de la vida, predomina la receptivitat cerebral. És a dir, que els nens aprenen predominantment passivament, més pel que se’ls explica, emmagatzemant dades a l’inconscient, el que precedeix i condicionarà l’activitat del pensament en el futur.
CORMAN, Louis, Viso e carattere, Roma, Ed. Mediterranee, 2003, pp. 40-42.
SPINETTA, Jean, La cara, reflejo del alma, Barcelona, Editorial Iberia, 1992, pp. 42-44. Les primeres il·lustracions estan extretes d’aquest llibre.
