Quan observem un rostre perfectament simètric de les dues hemicranes, amb una relació harmoniosa del marc de la cara amb els sentits i d’un equilibri dels tres nivells del rostre, li atorguem el valor de bellesa, segons els estàndards, doncs ens podria semblar la perfecció. Genèticament sembla que estem predisposats a sentir-nos atrets per la simetria facial, doncs en percebem (inconscientment, és clar) una possible millor descendència. De totes maneres, la ciència actual posa en dubte que simetria facial sigui sinònim de salut (1). Però, què ens en diu d’això la Morfopsicologia?
Colgate // A la dreta, l’actor Stephen Fry diagnosticat amb el síndrome de trastorn bipolar
amb grans asimetries en el rostre.
Quan pensem en l’equilibri de la persona, no ho hem de pensar com en un equilibri estàtic, sinó com un equilibri “dinàmic”. És a dir, com un equilibri relatiu entre els dos instints vitals oposats: el d’expansió, que fa avançar l’individu, i el de conservació, que protegeix l’individu com a reacció de defensa que preserva l’organisme. Perquè hi pugui haver evolució, aquestes dues forces no han de tenir un pes idèntic, sinó l’individu es pot estancar.
Llavors no ens hem de deixar seduir ni enganyar per la primera impressió d’un rostre: ni perquè ens sembli molt bella per l’harmonia del rostre li hem d’atorgar un valor necessàriament positiu ni perquè ens sembli molt barroer li hem d’atorgar un valor negatiu. De fet, les asimetries facials no són ni l’excepció ni l’anomalia, sinó que són la norma general i són el testimoni de la vitalitat de l’ésser.
“L’asimetria forta és senyal de complexitat i dualitat interior que està a la base de la creativitat (si el subjecte integra la complexitat) o de la patologia (si el subjecte no l’integra). No obstant això, una asimetria forta és gairebé sempre una font de ciclotímia i fins i tot d’estat maníaco-depressiu.”(2) Existeixen diferents estudis que consideren que la bipolaritat està connectada amb la creativitat (3).
Agafem el cas de l’Stephen Fry. Les asimetries del seu rostre són vàries: en “S”, d’alçada i d’amplada (en parlarem en un altre post, d’això). Totes aquestes asimetries, i degut a que li falten els tres elements que li permetrien aguantar l’embestida del seus alts i baixos (amplada del rostre, bona estructura cerebral i bon to) li provoquen un caràcter clarament inestable. De fet, com ell públicament ha declarat, pateix un trastorn bipolar i ha intentat suïcidar-se.
Així doncs, davant d’una anàlisi morfopsicològica hem d’apreciar la importància d’aquestes asimetries i “establir si causen un desequilibri de la personalitat i poden causar la seva caiguda, o si, ben al contrari, permeten, arriscant, realitzar un equilibri superior que fa progressar” (3).
En els posts següents estudiarem quines són aquestes asimetries.
(1) PUNSET, Eduard, Viatge a les emocions, Editorial Destino, 2010, pp. 330-331, recull les següents afirmacions del que actualment valora la ciència sobre les simetries o asimetries facials. “També en els humans les asimetries del rostre s’associen a determinades anomalies cromosòmiques, però no hi ha proves generalitzades que la simetria facial sigui un indicador de salut. [...] La relació entre una bona forma física i el grau d’asimetria fluctuant sembla innegable.”
(2) GABARRE, Julián, El rostro y la personalidad, Barcelona, Ed. Flumen, 4a ed, 2007, p. 196.
(3) Article que recull diferents estudis on es demostra la connexió bipolaritat-creatividad http://machineslikeus.com/news/bipolar-disorder-and-creativity-found-be-linked.
(3) CORMAN, Louis, Viso e carattere, Ed. Mediterranee, 2003, pp. 38.
