1. On veiem morfològicament l’atonia?
Com dèiem en el post anterior, “a grans trets, així com els homes petits acostumen a ser més dinàmics i als més alts, sembla que els falti ànim, quan ens fixem en la relació entre l’alçada i l’amplada d’un rostre, també els més curts són un signe tonicitat i els allargats d’atonia.”
També es correspon amb un modelat dèbil, on els músculs i el teixits estan deixats anar i on hi predomina el greix. Sembla que les carns es desplomin. Els angles del rostre es tornen difusos i la mandíbula s’allarga en vertical (al contrari que formant un angle recte). La boca tendeix a quedar entreoberta. Les comisures de la boca i els extrems exteriors del ulls cauen (ulls “a la Greuze”). També la parpella superior “cau” sobre la inferior. La mirada és apagada i sovint ensomniada. El nas tendeix a caure, és allargat, i les aletes són pesades i immòbils.
2. Quina és la psicologia de la persona àtona?
- Sempre prefereixen reposar en comptes d’estar actius.
- No treballen si no és estrictament necessari i es cansen aviat.
- No fan mai esport.
- Quan parlem d’intel·ligència, l’atonia impedeix la realització dels pensaments i aquests tendeixen a mantenir-se en estat de somni: queden vagues i amb la incapacitat de que puguin ser formulats amb claredat. Són poc pràctics.
- L’atonia afavoreix la receptivitat i l’emmagatzemament passiu de les impressions, que seran l’aliment de la imaginació.
- També permet la intuïció que els permet connectar amb la natura profunda de les coses.
- L’atonia permet l’acostament a les ciències humanes i a la psicologia. Amb tonicitat en d’altres parts del rostre, obre la porta a l’art i a la creació artística.
CORMAN, Louis, Viso e carattere, Ed. Mediterranee, 2003.
Les imatges són extretes d’aquest llibre, p. 35
