Llibre d’en Louis Corman: “Viso e carattere. Iniziazione alla morfopsicologia”

En italià, podeu consultar (gran part) d’aquest llibre del fundador de la Morfopsicologia, en Louis Corman.

Viso e carattere. Iniziazione alla morfopsicologia

Louis Corman

Edizioni Mediterranee, 2003
ISBN 882721514X, 9788827215142
296 pagine

Llei de la Dilatació-Retracció de Claude Sigaud

Louis Corman, el fundador de la Morfopsicologia, posa aquesta llei com la base per la Morfopsicologia. La llei biològica de la dilatació-retracció va ser establerta pel metge de Lió, Claude Sigaud. Sigaud parteix de la distinció entre les persones primes (que ell anomena“Retrets”) i les persones grasses (batejades por en Sigaud com a “Dilatats”). Gràcies a la seva pràctica mèdica, observa que les malalties no es desenvolupen de la mateixa manera en uns i en uns altres i arriba a les següents conclusions:

  • Primer: que les malalties no es desenvolupin de la mateixa manera en persones primes que en persones grasses es deu a diferents processos de defensa contra les agressions del món exterior.
  • Segon: la reacció de la “sensibilitat” de cada ésser vivent a l’ambient, representa el factor essencial de la defensa d’aquest organisme i es manifesta d’una manera o d’una altra segons la seva morfologia.

Segons en Corman, l’originalitat de Sigaud resideix en haver identificat que, en les persones primes, la retracció -el procés del cos que fa que aquest es replegui sobre ell mateix- és una viva reacció de defensa que preserva l’organisme i sovint impedeix l’aparició i el desenvolupament de lesions susceptibles de posar en perill la vida”. (1) Per tant, la retracció no és el resultat de cap procés d’atròfia dels teixits ni de cap símptoma de la pèrdua de vitalitat.

Llegir l’article sencer

El premi Nobel Eric Kandel parla de la possible base biològica de l’inconscient

Morfopsicologia
Posted on in Neurociència

Ara sabem com prenem decisions, escollim la nostra parella parcialment per avaluacions inconscients. Hi ha múltiples decisions que es prenen, primer inconscientment i, després, conscientment. La presa de decisions conscient és molt bona quan existeixen dues alternatives, ja que pots concentrar la teva atenció molt efectivament en una cosa cada vegada. Si tens moltes opcions (…) aquesta presa de decisions és probablement més efectiva si es fa inconscientment. Així existeix tota una psicologia emergent que parla de la presa de decisions inconscient, en part estimulada per Libet però també com a continuació dels interessos d’en Freud.